MOOOOOLT BON CURS!!!!!!!!!!

Hola bona gent!

Han passat moltes coses des del darrer dia en que em vaig posar en aquest blog. Va arribar un moment en el que em vaig pensar que ja no podria tornar a donar classes mai més. L´esgotament va ser tan gran que he hagut d´estar de baixa molt de temps per poder recuperar-me.

Hi ha algú que vulgui estar malalt voluntariament? No ho crec pas. Quin remei hi ha per afrontar aquestes situacions que no voldries mai? Humiltat i deixar-se acompanyar per la gent  que t´estima, i per bons professionals. No els oblidem. I treballar molt i molt per superar la malaltia.

En aquest periode he pogut trobar-me i retrobar-me amb gent que val molt la pena. Alguns d´ells estan fotuts, sigui anímica o físicament, però t´aporten tant!!!

No puc pas dir que estic agraïda a la vida per haver-me trobat malament, però sí que n´estic perquè  no m´he hagut de quedar al llit. He pogut caminar, nedar, xerrar... i he aprés molt de com han de funcionar realment les coses. Portem massa nervis, anem a massa "revolucions" i cadascú té el seu ritme. No són intercanviables.

Ara acabo de fer els 57 i m´agradaria poder tenir una trajectòria professional millor de la que he tingut en aquestes darreres temporades.

També penso en els companys i companyes que han hagut de deixar la feina per una malaltia menys "amable", que no ho és gens, que la meva. A totes aquestes persones els desitjo molta sort i que la vida els doni molts motius per ser feliços. 

Amb molta estimació

Raquel